Escribim el post des d'un hostal a Istambul. Francis i Titu, qui ho hagues dit eh que en un any tornariem a estar per alli...
Des que vam sortir de Klenova, hem estat fent 2 dies de carretera a sac, parant nomes lo just per posar liquid al cotxe i la veritat es que hem arribat a Istambul fosos.
Vam sortir ahir al mati, amb els cossos encara masegats de dormir al terra, i pq no dir-ho, de la mogudeta del dia anterior...pero no si valien excuses aixi que de bon mati a cremar pneumatic. A priori, tot anava com oli en un llum, pero de cop sense enterar-nos com, tornavem a estar a alemanya, quan en teoria ens dirigiem a austria...sort que el nostre fort es la navegacio...aixi que va tocar redefinir la ruta i barallarnos amb una carretera en obres que va tenirnos tot el mati regirantnos l'estomac.
Superat aquest petit entrebanc gracies a l'ajuda d'una benzinorofsen (o com es digui a les treballadores de les benzineres alemanyes) vam trobar el cami i ja vam fer via cap a viena, hungria (budapest), acabant la jornada a un hotel de carretera, molt tarentiniano per cert, on vam caure fosos despres de 1.200kms non stop. Aviso a nevegantes, a la frontera serbo-hongaresa tenen la pell molt fina i si els has de donar el passaport obert per la pagina corresponen si no vols que et montin un espectacle bastant lamentable.
Aquest mati, ens hem llevat aviat i hem creuat la frontera bulgara. El dia ha tornat a ser de carretera, pomes i nactarines (lamentablement ja no ens queden magdalenes de xocolata:-(). A mitja tarda hem arribat a Turquia. Espectacular l'entrada en hora punta a Istambul, visca el kaos!El tema es que no teniem mapa de la ciutat, i ha costat una mica, pero al final encara no sabem massa be com, hem arribat al centre i hem trobat un hostal on compartim habitacio amb 25 motxil.lerus de peus pudents, que sumats als 30 graus de temperatura que tenim ara mateix, pinta a que tindrem una nit pefecte!
Ara mateix, estem fent unes Efes Pilsen a la terrassa de l'alberg, quan ha arribat la Gisela, que per uns dies s'uneix a la causa Xinoxano, fins a la Capadocia.
Au doncs, molts animus als que esteu currant i ja us anem explicant coses. Proxim repte, la ruta dels hamams....
27 jul 2011
Cronica txeca...brrrrrrrrrr
A continuacio us expliquem una mica el festival que hem viscut aquests 2 ultims dies a Klenova, un castell mitjeval situat a un 200km al sud-est de Praga.
Vam arribar el diumenge al vespre estupendament be. La veritat es que ja hi havia uns quants equips instal.lats, i vam buscar un raco per muntar la nostra base d'operacions pels dos dies seguents. De la gent que vam coneixer a bcn la veritat es que encara no hi havia ningu, pero tampoc ens va costar massa coneixer gent, la veritat. Entre els fitxatges, hem de destacar el "Pop Ricard", un fiera que tambe va a Mongolia amb la seva Honda CB 250cc de 20 anyets o uns holandesos vestits amb smoking, que anaven amb les seves scoopies 75cc amb una cistella i un mapa com a unic equipament...veure per creure.
Un cop instalats ens vam ajuntar amb altres equips per fer un sopar amb el menjar que portavem tots, aixi com de germanor que diriem, tot comencant a catar la birra txeca. A partir d'aqui la resta de la nit us la podeu imaginar...ballaruques, incontinencia verbal coneixent un munt de ralliers, atabalar les cambreres (es que es pot dir que el tema noies es millorable, hi havien inclus rumors de mongay rally, en fi...), gadgets amunt i avall (a destacar la cadira de rodes amb bidet incorporat i la copa de birra XXL amb forma de bota entre molts d'altres. La nit s'acaba com no pot ser d'altra manera quan ens deixen sense musica i sense barra, cosa que ens obliga a ajuntarnos a la "after party" amb uns irlandesos i uns danesos i enargumens errants varis, que havien muntat una foguera a base de llenya verda i (litres de) gasoil.
L'endema al mati ens vam llevar tranquilament, i va ser un dia d'aquells de "total vagabundaje" pel campament d'autentics sonats que s'anava fent gran per moments amb la continua arribada de nous equips que venien de la sortida de Londres. Nosaltres vam aprofitar el mati per recollir els nostres passaports amb Item From Air Files
Ja a la tarda, es va fer la presentacio de tots els equips participants un per un. La veritat es que l'speaker, va convertir el que semblava que seria una desfilada insulsa de cotxes per tirarse la foto al podi de sortida, en un continu "partirse la caixa". La veritat es que es un geni el tiu. A nosaltres no ens va fer pringar gaire. Si us han entrat ganes de veure el que fa el pajaru aquest, busqueu el video oficial del mongol rally a youtube i veureu com les gasta el molt grillat.
Dels equips participants, destacar la historia del jubilat frances que fa el rally amb el seu 2 cavalls, perque diu que ara amb la seva edat li fa mes cosa anar per africa, o l'autocar escolar clavat al dels Simpsons que porten un grup de novayorkesos, apart d'un munt d'ambulancies, camions de bombers i cotxes curiosos de les mes diverses procedencies, per no parlar de les tres sudafricanes solteres (ai lo que patiran!!! amb la testosterona suelta que hi ha... :D).
Despres de la presentacio vam pujar al castell de Klenova on l'organitzacio havia muntat la festa oficial de sortida. Com no podia ser d'altra manera, allo ja va ser l'hecatombe...nosaltres no en teniem ni idea pero era una festa de disfresses de tematica arab i la penya la veritat es que s'ho havia currat un munt...tothom portava una esbaramenta considerable, molt bon rollo, concerts, espectacles amb foc rollo circ du soleil, jalar, birra txeca, dj's... La musica triada amb molt de gust i tothom entregadissim. Crec que les escenes de desface ens quedaran grabades a les retines una bona temporada, sobretot tenint en compte lo que ens esperara a partir d'ara.
Vam arribar el diumenge al vespre estupendament be. La veritat es que ja hi havia uns quants equips instal.lats, i vam buscar un raco per muntar la nostra base d'operacions pels dos dies seguents. De la gent que vam coneixer a bcn la veritat es que encara no hi havia ningu, pero tampoc ens va costar massa coneixer gent, la veritat. Entre els fitxatges, hem de destacar el "Pop Ricard", un fiera que tambe va a Mongolia amb la seva Honda CB 250cc de 20 anyets o uns holandesos vestits amb smoking, que anaven amb les seves scoopies 75cc amb una cistella i un mapa com a unic equipament...veure per creure.
Un cop instalats ens vam ajuntar amb altres equips per fer un sopar amb el menjar que portavem tots, aixi com de germanor que diriem, tot comencant a catar la birra txeca. A partir d'aqui la resta de la nit us la podeu imaginar...ballaruques, incontinencia verbal coneixent un munt de ralliers, atabalar les cambreres (es que es pot dir que el tema noies es millorable, hi havien inclus rumors de mongay rally, en fi...), gadgets amunt i avall (a destacar la cadira de rodes amb bidet incorporat i la copa de birra XXL amb forma de bota entre molts d'altres. La nit s'acaba com no pot ser d'altra manera quan ens deixen sense musica i sense barra, cosa que ens obliga a ajuntarnos a la "after party" amb uns irlandesos i uns danesos i enargumens errants varis, que havien muntat una foguera a base de llenya verda i (litres de) gasoil.
L'endema al mati ens vam llevar tranquilament, i va ser un dia d'aquells de "total vagabundaje" pel campament d'autentics sonats que s'anava fent gran per moments amb la continua arribada de nous equips que venien de la sortida de Londres. Nosaltres vam aprofitar el mati per recollir els nostres passaports amb Item From Air Files
Ja a la tarda, es va fer la presentacio de tots els equips participants un per un. La veritat es que l'speaker, va convertir el que semblava que seria una desfilada insulsa de cotxes per tirarse la foto al podi de sortida, en un continu "partirse la caixa". La veritat es que es un geni el tiu. A nosaltres no ens va fer pringar gaire. Si us han entrat ganes de veure el que fa el pajaru aquest, busqueu el video oficial del mongol rally a youtube i veureu com les gasta el molt grillat.
Dels equips participants, destacar la historia del jubilat frances que fa el rally amb el seu 2 cavalls, perque diu que ara amb la seva edat li fa mes cosa anar per africa, o l'autocar escolar clavat al dels Simpsons que porten un grup de novayorkesos, apart d'un munt d'ambulancies, camions de bombers i cotxes curiosos de les mes diverses procedencies, per no parlar de les tres sudafricanes solteres (ai lo que patiran!!! amb la testosterona suelta que hi ha... :D).
Despres de la presentacio vam pujar al castell de Klenova on l'organitzacio havia muntat la festa oficial de sortida. Com no podia ser d'altra manera, allo ja va ser l'hecatombe...nosaltres no en teniem ni idea pero era una festa de disfresses de tematica arab i la penya la veritat es que s'ho havia currat un munt...tothom portava una esbaramenta considerable, molt bon rollo, concerts, espectacles amb foc rollo circ du soleil, jalar, birra txeca, dj's... La musica triada amb molt de gust i tothom entregadissim. Crec que les escenes de desface ens quedaran grabades a les retines una bona temporada, sobretot tenint en compte lo que ens esperara a partir d'ara.
25 jul 2011
Avall que fa baixada!
Ahir vam arribar a Klenova sense problemes.La fiera s esta portant be! Ara toca festeta amb la resta de participants i dema enfilem cap a Viena i cap avall!
23 jul 2011
On the road
Hey hey hey! Primer dia superat! El nostre cotxe es una fiera indomable.
El dia ha comencat molt aviat. Per variar hem arribat tard al punt de sortida de Barcelona, on hi havia mes equips amb els que haviem quedat per fer una mica de sortida conjunta. Molt be Ernest i Barbara que s'han llevat aviat (Ernest premi a la logistica...). Un cop tots hem arribat, la gent a ha anat tirant cap a Praga, pero nosaltres hem decidit que amb el diposit buit no arrencavem i hem anat al McDonalds a fer un tentempie...i 20 litrets de super 95 per la fiera... Prisa mata amigo!
Amb l'estomac a lloc hem enfilat cami amunt cap a la Jonquera, fent paradeta obligada a l'Escala per dir adeu a la familia i de pas comprarnos uns mapes (si q passa! Ens els hem deixat a Igualada! Sort que som gent de/amb recusos :-p), pillar menjar de la mama i musica.
La resta del dia ha estat carretera i manta. Hem creuat gairebe tot Franca fins a arribar a Besancon on hem agafat una habitacio en un hotel de carretera d'aquest amb llums vermelles. En resum, 1000km en plena operacio sortida de vacances, pluja, nactarines, adelantaments i peatges. La fiera encara demanava mes, pero li hem dit que no es flipes que queda molt tute encara.
Au, per avui ja n'hi ha prou. Anem a planxar l'orella una estona.
Aloha
El dia ha comencat molt aviat. Per variar hem arribat tard al punt de sortida de Barcelona, on hi havia mes equips amb els que haviem quedat per fer una mica de sortida conjunta. Molt be Ernest i Barbara que s'han llevat aviat (Ernest premi a la logistica...). Un cop tots hem arribat, la gent a ha anat tirant cap a Praga, pero nosaltres hem decidit que amb el diposit buit no arrencavem i hem anat al McDonalds a fer un tentempie...i 20 litrets de super 95 per la fiera... Prisa mata amigo!
Amb l'estomac a lloc hem enfilat cami amunt cap a la Jonquera, fent paradeta obligada a l'Escala per dir adeu a la familia i de pas comprarnos uns mapes (si q passa! Ens els hem deixat a Igualada! Sort que som gent de/amb recusos :-p), pillar menjar de la mama i musica.
La resta del dia ha estat carretera i manta. Hem creuat gairebe tot Franca fins a arribar a Besancon on hem agafat una habitacio en un hotel de carretera d'aquest amb llums vermelles. En resum, 1000km en plena operacio sortida de vacances, pluja, nactarines, adelantaments i peatges. La fiera encara demanava mes, pero li hem dit que no es flipes que queda molt tute encara.
Au, per avui ja n'hi ha prou. Anem a planxar l'orella una estona.
Aloha
22 jul 2011
El dia "D" és aquí!!
Recordeu la nit abans del primer dia que vau anar de colònies? Aquell no poder dormir? Aquella barreja d'excitamenta per la novetat, barrejada amb el respecte d'allò que ens és desconegut? El run-run a l'estómac?
Doncs 20 anys després ens trobem amb la mateixa sensació asseguts davant l'ordinador a les 4 del matí amb els ulls com taronges tot i que estem reventats, esperant l'hora de marxar definitivament.
Com ha costat d'arribar el dia!!! A partir d'ara comença l'acció, s'han acabat les anades a tràfic, consolats, tallers, búsquedes de patrocinis blablabla... És hora de carretera i manta!!
L'octubre passat no ens creiem ni nosaltres mateixos que arribariem a sortir. Amb lo desastres que som organitzant, fent-ho tot a l´últim moment, improvisant, amb un ritme "prisa mata amigo" d'activitat, la veritat és que sortir en unes hores ja serà tot un èxit (també us dic que si no passem de la Jonquera ens amagarem una temporada i no ho direm a ningú ;)).
La veritat és que no creiem que sigui pas mèrit nostre sinó de la molta gent que ens ha ajudat durant aquest temps i no voliem marxar sense donar les gràcies a tothom per la vostra ajuda i molt especialment i sense voler oblidar a ningú:
- Familia: vaja marrons d'ultima hora, que si ens falten rodes, que si la varilla de l'oli, que si material del Decathlon, que si pots anar al banc...no se pas si trobarem souvenirs que us facin justicícia. Mirarem de donar senyals de vida sovint i no fer patir gaire eh!!!
- A tots els que ens vau ajudar amb la festa de la setmana passada al Solidarik, Riki flyer man, Band the la muerte al complet, Gemma i Jaume, als que vau donar veus...En definitiva a tots els que vau venir portant amics, bon rollo i ganes de passar una estona junts. La veritat es que ens ho vau posar tant fàcil!!!!
- Amics, que ens heu aguantat la "xapa" del rally durant tot l'any, que us hem fent xantatge perquè ens compreu samarretes, que us hem fet donar veus per trobar patrocinadors...ja marxem, però prepareu-vos per les "batallitas" de la tornada que serán mooolt pitjors :P
- Patrocinadors i colaboradors. La gent de Yofindo i RocRoi s'han portat superbé i esperem que la colaboració us sigui profitosa. Així mateix també ens ha ajudat gent desinteressadament com el Paul Russu, el Pere Grau, el Xavi Riba o el taller Queraltó
En definitiva, que poder ja m'estic passant de sensiblero i alguna hora hauriem de dormir abans de començar a destrossar-nos l'esquena a la carretera... MOLTES GRÀCIES a tots i esperem que ens aneu seguint per aqui al blog.
Alohaaaaa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)